La ciutat sense barreres, una assignatura pendent

Al metro (Barcelona, Catalunya)

Una noia en cadira de rodes fa mans i mànigues per accedir al vagó del metro. La inclusió —un valor que es mesura mitjançant indicadors com l'accessibilitat física, la disponibilitat d'habitatges assequibles, la igualtat d'accés als serveis bàsics o la participació efectiva en la presa de decisions— és fonamental per a la cohesió social de la comunitat, independentment de les particularitats dels seus membres. No obstant això, només una de cada quatre ciutats del món tenen sistemes de transport públic accessibles per a persones amb discapacitat. Menys del 10% de les ciutats tenen prou habitatges adaptats, i i una de cada tres persones majors de setanta-cinc anys pateix dificultats per accedir des del carrer a casa seva. Més enllà de la mobilitat, a escala global, només un de cada deu infants amb discapacitat completen l'educació primària, en comparació del 85% de la resta d'infants, i la taxa d'ocupació de les persones amb algun tipus de discapacitat és del 36%, quan la de la resta de ciutadans és del 60%. La ciutat sense barreres és, per tant, una assignatura pendent. 

“ A escala mundial, el 25% de les persones amb discapacitat
experimenten algun tipus de discriminació
— UNICEF

Accedint a l'autobús (Barcelona, Catalunya)

Les ciutats inclusives s'esforcen per garantir que tots els residents, independentment de les seves circumstàncies, tinguin accés equitatiu a les oportunitats, als serveis i als espais públics. Una ciutat inclusiva no només promou la diversitat, sinó que també crea un entorn que respecta i valora les particularitats individuals, eliminant les barreres físiques i socials perquè els espais siguin accessibles i convidin a la participació plena de tots els ciutadans en tots els àmbits de la vida urbana. Les ciutats inclusives tenen al voltant del 60% del transport públic adaptat i el 30% del seu habitatge és accessible. A les ciutats inclusives, el 60% de nens amb discapacitat completen l'educació primària, i la taxa d'ocupació arriba a superar el 50%. 

“ A les ciutats inclusives, prop del 80% de les infraestructures i serveis
són accessibles per a persones amb discapacitat
— World Health Organization

Moltes ciutats arreu del món estan implementant iniciatives d'èxit per promoure la inclusivitat urbana. Barcelona, per exemple, ha establert programes com el Pla d'Accessibilitat Universal per millorar l'accessibilitat al transport públic, als espais públics i als edificis. L'accessibilitat millorada permet que les persones amb discapacitats participin plenament en la vida pública, cosa que no només millora la seva qualitat de vida, sinó que també enriqueix el teixit social i econòmic de la ciutat. Els estudis han demostrat que les empreses en entorns urbans inclusius tendeixen a ser més productives, beneficiant-se de la diversitat de talents i de les habilitats disponibles. El reconeixement creixent dels beneficis econòmics i socials de la inclusió dibuixa un camí clar cap a un futur urbà més just i equitatiu per a tothom, independentment de les seves particularitats.

“ A les ciutats inclusives, el 70% de les persones amb discapacitat
participen en activitats comunitàries
— World Economic Forum



Encara que la normativa vigent exigeix unes condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés als edificis, la realitat és que un 32% de la gent gran que te més de 75 anys té dificultats per a accedir des del carrer al seu habitatge, bé perquè no hi ha ascensor, bé perquè ha de pujar de manera obligatòria escales, o per tots dos factors.

Potser t'agraden aquestes entrades

Missatges més recents Missatges més antics