La Barcelona d'avui ha passat de ser una ciutat industrial, a convertir-se en una smart city de referència global. L’estratègia Barcelona Smart City va començar a desenvolupar-se amb força a partir de 2011, i actualment hi ha més de 120 projectes actius que han transformat l’espai urbà.
El concepte es basa en l’ús intel·ligent de dades i tecnologies digitals per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, fomentar la sostenibilitat ambiental i optimitzar la gestió dels serveis públics com la mobilitat, l’energia, la gestió de residus, l’aigua, la seguretat o la governança. El model barceloní ha estat reconegut amb més de 15 premis internacionals.
Barcelona ocupa el 5è lloc al rànquing de ciutats intel·ligents europees
— IESE Cities in Motion Index
Un dels punts forts del model smart de Barcelona és la seva infraestructura digital avançada. La ciutat ha desplegat una xarxa de sensors i dispositius connectats que recullen dades en temps real sobre aspectes com el trànsit, la qualitat de l’aire, el consum energètic, la gestió de residus o la disponibilitat d’aparcament. La xarxa ha permès optimitzar el transport públic, l'enllumenat, la recollida de residus i l'ús eficient de l’energia.
La infraestructura digital constitueix l’esquelet invisible sobre el qual es construeix una ciutat intel·ligent. És un conjunt de tecnologies, dispositius i sistemes que permeten capturar dades, processar-les i convertir-les en informació útil per millorar la gestió urbana, optimitzar serveis públics i incrementar la qualitat de vida de les persones. Sense una infraestructura digital sòlida i interconnectada, una smart city no pot existir, perquè és precisament aquest teixit tecnològic el que permet que tots els altres àmbits —mobilitat, energia, seguretat, medi ambient, participació ciutadana— funcionin de manera eficient i coordinada.
Un dels components principals d’aquesta infraestructura són els sensors urbans. Aquests dispositius són capaços de mesurar múltiples paràmetres: la qualitat de l’aire, la temperatura, la humitat, els nivells acústics, el flux de vehicles, l’ocupació d’aparcaments o el consum d’aigua i electricitat. Els sensors s’instal·len en fanals, semàfors, contenidors de residus, parcs i equipaments públics. La informació que generen es transmet en temps real a plataformes de gestió centralitzada. D’aquesta manera, els gestors municipals poden visualitzar en un únic panell l’estat de la ciutat i actuar de manera predictiva o reactiva. Aquestes dades s’analitzen en temps real i permeten prendre decisions més ràpides i encertades. Per exemple, si es detecta un pic de contaminació, es poden ajustar serveis com la neteja o regular el trànsit en determinades zones. A Barcelona, la gestió de dades es fa a través de la plataforma CityOS o Sentilo, que monitoritza sensors de qualitat de l’aire, soroll, consum d’aigua, places d’aparcament, il·luminació o escombraries.
Hi ha més de 20.000 sensors a la ciutat, per al control d’il·luminació,
soroll, qualitat de l’aire, l'aparcament o la gestió de residus
— Smart City Expo World Congress
La plataforma Sentilo gestiona més de 12.000 sensors urbans
per monitorar qualitat de l’aire, soroll, trànsit i residus
— Sentilo.org
La plataforma CityOS o Sentilo és la plataforma de codi obert desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona que serveix per integrar, gestionar i visualitzar la informació captada pels sensors urbans. El seu nom prové de "sensor" i "sentir", i actua com una capa intermèdia (middleware) entre els dispositius de captació de dades (sensors) i les aplicacions que les utilitzen. Sentilo permet integrar sensors de diversos proveïdors i tecnologies, oferint una interfície estandarditzada i lleugera per publicar i consumir dades en temps real. Aquesta plataforma permet centralitzar dades de diverses fonts i facilita que diferents departaments municipals i empreses proveïdores puguin treballar sobre una mateixa base d’informació. Al mateix temps, part d’aquestes dades s’ofereixen a la ciutadania i a l’ecosistema emprenedor a través del portal Open Data BCN, un repositori amb centenars de conjunts de dades obertes. Així, es fomenta la transparència i es facilita que start-ups i investigadors desenvolupin noves aplicacions basades en dades reals.
El 60% de la despesa en digitalització urbana
es destina a eficiència energètica, mobilitat i sostenibilitat
— Ajuntament de Barcelona
Sentilo és un exemple de plataforma oberta que promou la transparència, l’eficiència urbana i el desenvolupament de serveis públics intel·ligents. La plataforma permet consultar dades en temps real i s’ha adoptat en altres ciutats com Terrassa, Reus o Dubai, convertint Barcelona en un referent global en gestió urbana basada en dades obertes i interoperabilitat.
A més, Barcelona acull un ecosistema d’innovació, amb start-ups, centres de recerca i empreses tecnològiques que desenvolupen solucions per als reptes urbans. El concepte no es limita només a la digitalització, sinó que implica una nova manera d’entendre i governar les ciutats amb criteris d’intel·ligència col·lectiva, eficiència i participació ciutadana.
