Gratacels de Brooklyn (Nova York, EUA)
Als inicis del segle XIX, només el 2% de la humanitat vivia en nuclis urbans. Des d'aleshores, les ciutats no han deixat de créixer. Avui dia, el 60% de la població mundial —uns 3.500 milions de persones— viu en grans àrees metropolitanes, i es preveu que aquesta xifra serà del 70% per al 2050. Les ciutats han estat històricament una força positiva per reduir la pobresa i afavorir el creixement econòmic dels països. La concentració dels treballadors propicia un millor aprofitament de les inversions públiques en transport i fomenta xarxes empresarials més competitives. La urbanització del món és, per tant, un procés imparable.
Tot i els avantatges, cada vegada hi ha més arestes que fan trontollar l'optimisme amb què sempre s'ha contemplat aquest fenomen. Satisfer l'accelerada demanda d'habitatges a un preu assequible, proveir infraestructures de transport adequades o garantir serveis bàsics i llocs de treball dignes per als ciutadans, són desafiaments que van prenent volada. D'altra banda, la diversitat, alhora que enriqueix la identitat urbana i la dota de personalitat, planteja reptes relacionats amb la convivència, perquè implica idees contradictòries, interessos oposats, projectes incompatibles... Les ciutats són, inevitablement, escenaris conflictius, espais d'enfrontament.
El creixement de les ciutats també comporta impactes ambientals rellevants. Les ciutats només ocupen l'1,5% de la superfície terrestre, però representen prop del 80% del consum de l'energia, el 75% de les emissions de diòxid de carboni i més del 60% de l'ús dels recursos naturals. També exerceixen pressió sobre el subministrament d'aigua potable i la gestió de les aigües residuals, amb importants conseqüències per a la salut pública. Per si fos poc, el 90% dels residents urbans respira aire que no compleix les normes de seguretat establertes per l'Organització Mundial de la Salut, cosa que es tradueix en milions de morts cada any.
La competitivitat, el disseny, la innovació tecnològica... Són moltes les qualitats per les quals les ciutats s'esforcen per competir, però avui dia l'important és que les ciutats funcionin bé per a les persones que hi viuen. Construir ciutats que funcionin —que siguin verdes, resilients i inclusives— requereix un compromís en polítiques i inversions, però també la complicitat de les ciutadanes i ciutadans. En aquest context, LA CIUTAT D'AMANDA proposa un viatge a través de diferents paisatges urbans dels cinc continents, i convida l'espectador a imaginar com pot fer més inclusiva, pròspera i sostenible la seva pròpia ciutat. Les ciutats del futur no tenen per què ser un problema, sinó una oportunitat.
Entant a la ciutat (Taroudant, Marroc)
