Un monjo a les portes del Temple dels Lamas (Beijing, Xina)
Un cop els turistes ja són fora, el monjo Hui tanca amb solemnitat les portes del monestir. El vent xiula tímidament entre les campanes, i la remor suau és el més semblant al silenci. El Temple Lama de Beijing, també anomenat Temple Yonghe, va ser construït al segle XVII per ser la residència del príncep Yan Zheng, fill de l'emperador Kangxi. Però el príncep es va convertir en monjo, i el recinte es va convertir en un monestir. Avui és un dels temples Lama més famosos fora del Tibet, i tot i que sovint és ple de turistes, encara hi ha monjos com en Hui que són capaços de trobar-hi pau. Per a en Hui el món exterior és distant, irrellevant. Algú podria pensar que està trist, però no és tristesa, sinó una quietud profunda, indescriptible, com si finalment hagués trobat el seu lloc en l'univers.
“ Les ciutats, com els somnis, estan fetes de desitjos i pors
— Italo Calvino
Les creences religioses han jugat un paper decisiu en la configuració de la història i la identitat de moltes de les ciutats del món. En l'antiguitat, els nuclis urbans s'acostumaven a construir al voltant de temples o santuaris, i sovint es consideraven emplaçaments sagrats. En molts casos, les institucions religioses també tenien una funció en la governança de les ciutats. A l'Europa medieval, moltes estaven governades per bisbes o altres líders religiosos, i les institucions religioses sovint eren grans potències econòmiques i terratinents. Encara ara, ciutats com Jerusalem, la Meca o la Ciutat del Vaticà acullen una gran varietat de comunitats i institucions, i atrauen milions de pelegrins cada any.
Rabins (Jerusalem, Israel)
Una multitud de rabins es reuneix al peu del mur. En moltes ciutats del món la religió determina la manera com la gent viu, treballa i interactua. Malauradament, en alguns casos, també és font de divisió i de conflictes entre diferents grups que competeixen per un mateix espai. És el cas de Jerusalem. L'origen del nom de la ciutat és incert. Alguns historiadors afirmen que procedeix de les paraules hebrees «yeru», que vol dir casa, i «shalom», que vol dir pau, és a dir, literalment, la «casa de la pau». No deixa de ser una ironia, sobretot tenint en compte que les desavinences entre jueus, cristians i musulmans han estat un focus constant de conflictes a la ciutat al llarg de la història.
“ La ciutat és una gàbia de ferro, plena de gent que estima i odia com si fossin lliures
— Charles Dickens
Pregària a la mesquita (Istanbul, Turquia)
Istanbul té una llarga i complexa tradició de diversitat religiosa. La ciutat va ser fundada pels antics grecs com una ciutat pagana. Al segle IV dC, l'emperador romà Constantí es va convertir al cristianisme i durant segles la ciutat va ser el centre del cristianisme oriental. El 1453, l'Imperi Otomà va conquerir Constantinoble, fet que va provocar que els ciutadans es convertissin a l'Islam i que la ciutat s'omplís de mesquites per honorar la nova religió. Avui, l'Islam és una part integral de la identitat d'Istanbul i té un impacte important en la vida dels seus habitants. Les seves mesquites són centres religiosos i culturals de primer ordre per a la comunitat musulmana, i reben milers de pelegrins cada any.
Sacerdot (Lalibella, Etiòpia)
L'Església Ortodoxa Etíop és una de les esglésies cristianes més antigues del món i té un impacte significatiu en la vida política, social i cultural d'Etiòpia. Tot i que en el passat hi ha hagut tensions i s'han produït alguns conflictes interns entre diferents grups religiosos, l'església continua sent un component important de la identitat nacional del país.
Monja (Bucovina, Romania)
L'Església Ortodoxa és la principal religió a Romania i té una gran influència en la societat, en la cultura i en la preservació de la identitat nacional del país. Històricament, ha estat una veu important en la lluita contra l'opressió comunista i en la defensa dels drets humans i la llibertat religiosa, fet pel qual és molt respectada pel poble romanès.
Església (Bucarest, Romania)
