Cases de fang a l'Atles (Marroc)
Durant mil·lennis els éssers humans van portar una existència itinerant, dedicant-se a la caça o la recol·lecció i vivint en petits grups repartits sobre territoris amplis. L'aparició i el desenvolupament de l'agricultura va possibilitar la construcció de llogarets més estables i també més poblats, tot i que només comptaven amb uns pocs centenars d'habitants. Les construccions eren de fang cuit i tova, i és per això que en queden poques restes. Al voltant de l'any 3000 aC, a la conca del Tigris i l'Eufrates van aparèixer els primers nuclis urbans que van precedir altres grans ciutats mítiques al llarg del Nil, a la vall de l'Indus o a la Xina. Aquestes ciutats incipients estaven dominades pels edificis religiosos o militars, però també s'hi han descobert barris d'artesans i mercaders. Des d'aleshores, la «revolució urbana» no ha deixat d'estendre's, transformant completament el curs de la història de la humanitat.
Cap a les piràmides (El Caire, Egipte)
Les ciutats del món antic responien a una concepció simbòlica de l'espai pròpia del pensament màgic i religiós de cada cultura. En la seva cosmovisió, els egipcis interpretaven el trajecte del sol com una metàfora del cicle vital. L'alba i la terra a l'Est del Nil representaven el naixement i la vida. El capvespre i les terres de l'oest representaven l'ocàs i la mort. És per això que les necròpolis, les piràmides i els monuments funeraris es van construir a l'oest del riu.
“ Qui construeix una ciutat sembra per a l'eternitat
— Proverbi babilònic
Excavacions a la roca (Petra, Jordània)
Petra va ser una pròspera ciutat fundada a l'actual Jordània al voltant del segle VI aC pels àrabs nabateus, una tribu nòmada que es va establir a la zona i la va convertir en un important centre comercial. Els nabateus van tallar la ciutat als penya-segats de pedra sorrenca vermella, creant cases, tombes, temples i un complex sistema de gestió de l'aigua que els va permetre sobreviure enmig del desert. La ciutat és considerada com una de les set noves meravelles del món des de l'any 2007, i des de 1985, és patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Un passeig per l'Arena (Verona, Itàlia)
L'Arena di Verona, a Itàlia, és un dels amfiteatres romans més ben conservats. Les ciutats romanes són hereves dels criteris de racionalitat, funcionalitat, harmonia i ordre de l'urbanisme grec. En destaquen construccions com el fòrum, els temples, els palaus, les termes, el circ, l'aqüeducte o l'amfiteatre. El de Verona va ser construït al segle I dC i té una capacitat per a 15.000 persones. És patrimoni de la humanitat per la UNESCO i encara avui s'utilitza per fer-hi espectacles.
El Temple del Gran Jaguar (Tikal, Guatemala)
La ciutat maia de Tikal, al nord de Guatemala, va ser un important centre polític, econòmic i religiós durant el període clàssic de la civilització mesoamericana, i va tenir el seu apogeu entre el 200 i el 900 dC. La ciutat és coneguda per les seves impressionants restes arquitectòniques, com les grans piràmides, les places o els palaus. La ciutat va ser redescoberta pel món occidental a mitjan segle XIX, i va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1979.
Capvespre al Pont du Gard (Languedoc-Roussillon, França)
