El Palau dels Papes a Avinyó (França)
L'edat mitjana va suposar un període de decadència per a les ciutats a Europa. Les elits urbanes van optar per anar-se'n a viure a entorns rurals per eludir l'augment de la pressió fiscal, i les ciutats, amb molta menys població, van perdre les funcions lúdiques, socials i polítiques en benefici de noves funcions religioses. L'autoritat religiosa era, alhora, la principal autoritat urbana. Un dels exemples que millor defineixen aquest període és el Palau dels Papes d'Avinyó, construït entre el 1335 i el 1364 com a residència dels Papes durant el seu exili de Roma. L'interior del palau, auster i solemne, es caracteritza per la senzillesa i la minsa decoració, eliminant distraccions innecessàries i fomentant la contemplació, l'espiritualitat i la devoció. És un dels edificis gòtics més grans i importants d'Europa, i és patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Muralles (Carcassona, França)
La ciutat de Carcassona, a la regió d'Occitània, al sud de França, és coneguda per les seves fortificacions, que es remunten a l'època galo-romana. La fortalesa medieval, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, està formada per una sèrie de muralles, torres i portes, i és una de les ciutats fortificades millor conservades d'Europa. Les contínues invasions que van succeir la caiguda de l'Imperi Romà van obligar les ciutats a realitzar costoses inversions defensives, visibles en l'emmurallament.
La ciutat medieval apareix com a lloc tancat enmig del paisatge agrícola i forestal. Servia de fortalesa defensiva i refugi per als habitants de l'entorn i, alhora, constituïa el mercat on acudien els camperols a vendre els seus excedents i a comprar articles d'ús quotidià elaborats pels artesans. Estava formada per un eixam d'habitatges, entre els quals hi havia petits horts i corrals. Les estructures eren de fusta, cosa que afavoria la propagació de nombrosos incendis. Algunes ciutats estaven empedrades, però la majoria dels carrers, estrets i tortuosos, es trobaven totalment enfangats. Les deixalles es llançaven en abocadors extramurs. El sistema de clavegueram consistia en una sèrie de canals, de vegades coberts amb lloses i d'altres al descobert, que servien tant per canalitzar les aigües residuals com per drenar l'aigua de pluja fora de la ciutat. En general, l'ambient era insalubre, i les malalties i les epidèmies eren freqüents.
La Torre del Rellotge (Sighișoara, Romania)
El centre històric de Sighișoara preserva les estructures i característiques d'una ciutat medieval fortificada. La ciutat va tenir un paper important al llarg de diversos segles per la seva situació estratègica i comercial en les rutes que comunicaven la península Balcànica amb el centre d'Europa, amb un important nombre d'artesans que eren la base de l'economia local i una gran quantitat de mà d'obra que treballava en les contínues tasques de fortificació de la vila. El símbol de la ciutat és la torre del Rellotge, construïda l'any 1556.
Durant l'edat mitjana, l'artesania es va organitzar en gremis. Els fusters, ferrers, teixidors o terrissers creaven objectes d'alta qualitat, sovint comissionats per la noblesa o l'església. Gràcies a aquests intercanvis, els artesans i els comerciants van anar creant nous barris plens de tallers i d'establiments anomenats burgs, i van prosperar fins a constituir una nova classe social l'activitat de la qual no estava lligada a la possessió de terres: la burgesia. Alguns d'aquests burgesos es van anar fent rics i pròspers, i van anar acumulant més poder.
Ferrer tradicional de la Provença (França)
El treball dels artesans ha estat una font important d'activitat a les ciutats. La producció artesanal ha generat ocupació i ha estat una part significativa del comerç local. Teixidors, ceramistes, orfebres, talladors i altres oficis altament especialitzats han propiciat el desenvolupament econòmic i cultural dels nuclis urbans a través de la producció de teixits, ceràmica, joieria i objectes decoratius. Els paletes, fusters, picapedrers i ferrers han contribuït a la construcció d'infraestructures com edificis, ponts, aqüeductes, carrers empedrats i sistemes de clavegueram, o d'impressionants monuments com les catedrals o els palaus que han enriquit el paisatge urbà, deixant una empremta permanent al llarg de la història.
Angkor Wat (Siem Reap, Cambodja)
Més enllà del continent europeu, altres ciutats van prosperar durant l'edat mitjana. És el cas d'Angkor Wat i dels seus fabulosos temples, al nord de Siem Reap, a Cambodja. Angkor Wat és el monument religiós més gran del món. Ocupa una àrea de més de 400 quilòmetres quadrats i conté les restes de les diferents capitals de l'Imperi Khmer. Es va construir al segle XII, originalment com a temple hindú, tot i que posteriorment es va convertir en un temple budista. El complex es considera una obra mestra de l'arquitectura, fet pel qual ha estat declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Port fortificat (Conspicua, Malta)
