Protestes a Christopher Park (Nova York, EUA)
La nit del 28 de juny del 1969, a Nova York, la comunitat gai es va rebel·lar per primera vegada contra un sistema que discriminava els homosexuals amb el beneplàcit de les autoritats. Els disturbis es van originar al bar Stonewall Inn i són recordats com el catalitzador del moviment modern prodrets LGBTQ+ als Estats Units i a tot el món. A la plaça Christopher Park, situada a pocs metres del bar, el Gay Liberation Monument creat per l'artista novaiorquès George Segal i format per dos homes drets i dues dones assegudes en un banc, evoca els fets que van succeir durant aquells dies de revoltes.
Christopher Park (Nova York, EUA)
Les normes de gènere estan estretament lligades a les tradicions culturals i les pràctiques comunitàries. En moltes cultures, hi ha identitats de gènere no binàries i diverses que desafien les categories tradicionals de masculí i femení, i que tenen un significat cultural profund. En els darrers anys, en les societats més desenvolupades hi ha hagut un increment en el reconeixement i l'acceptació de la diversitat de gènere. Moviments socials i activistes han treballat incansablement per promoure la igualtat i la inclusió de totes les identitats en diversos àmbits, incloent-hi la política, l'educació, l'ocupació o la salut. Tot i els avenços, les persones que no s'ajusten a les normes binàries tradicionals pateixen discriminació, estigma i violència en moltes parts del món. Només 28 països permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe, mentre que en molts altres, aquest tipus de relacions són delicte, amb condemnes que van des de multes fins a la pena de mort.
“ En 69 països encara es criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe
— ILGA Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals
En aquest context, la lluita per la diversitat i la igualtat de gènere continua sent un repte important. Promoure l'educació, la sensibilització i el respecte mutu sobre la diversitat de gènere és fonamental per a la coexistència pacífica en societats culturalment diverses. En un món en transformació constant, la promoció dels drets humans universals, incloent-hi els drets de les persones LGBTQ+, és un pas necessari per construir societats més comprensives, tolerants, inclusives i justes, on totes les persones, independentment del seu gènere o identitat, puguin viure amb dignitat i igualtat d'oportunitats.
Manifestació feminista a Barcelona (Pilar Aymerich)
L'any 1976, Pilar Aymerich documentava la manifestació per la despenalització de l'adulteri davant dels jutjats de Barcelona, en un moment en què el país sortia de la dictadura i encarava la transició. En aquells anys, el feminisme va emergir com a part d'un context global de reivindicacions en drets laborals, sexuals i reproductius. A Barcelona es va convocar la Primera Conferència Feminista que va marcar una fita en la història del feminisme, essent un punt de trobada per a dones de tot Espanya, on es van abordar temes com el divorci, la maternitat, la igualtat salarial o la violència masclista. El 1981 s'aconseguiria la legalització del divorci, i quatre anys més tard la despenalització parcial de l'avortament.
Les darreres dècades han estat marcades per l'expansió del feminisme en altres àmbits, com els drets de les dones migrants, el reconeixement de la diversitat sexual o la interseccionalitat, un concepte que aborda de quina manera les diferents formes de discriminació —gènere, raça, classe, orientació sexual— es creuen i es reforcen mútuament, i que ha estat clau per al desenvolupament tant del feminisme com del moviment LGTBI.
.jpg)
Primera manifestació de l'Orgull Gay, el 26 de juny de 1977 (Xifra)
La primera manifestació de l'Orgull Gai a Espanya, el 26 de Juny 1977, convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya, va reunir a les Rambles de Barcelona 5.000 persones sota el lema "Nosaltres no tenim por, nosaltres som". El Front d'Alliberament Gai de Catalunya va ser un dels primers grups d'alliberament homosexual a Espanya. Nascut el 1975 durant la Transició, va organitzar les primeres manifestacions, i gràcies a la pressió d'aquest col·lectiu, el 1979 es va aconseguir la despenalització de l'homosexualitat, que durant l'època franquista era castigada.
Des dels 90, les manifestacions de l'Orgull LGTBI a Barcelona han anat guanyant rellevància, i amb el temps s'han convertit en grans esdeveniments reivindicatius que han assolit fites com la Llei del Matrimoni Igualitari de 2005.
Des de la lluita per la igualtat en l'àmbit familiar o laboral durant les darreres etapes del franquisme i la Transició, fins a l'aprovació de lleis obertament inclusives del segle XXI, els moviments per la igualtat i la diversitat de gènere han estat actors fonamentals en la promoció dels drets socials i civils, generant canvis que han impactat en la societat catalana en conjunt.
Christopher Park (Nova York, EUA)
