El petit comerç, l'ànima dels barris

Pastisseria de Jericó (Palestina)
Pastisseria de Jericó (Palestina)

L'olor d’espècies i de pa acabat de fer impregna el carrer, atraient veïns de tota la vida i també vianants ocasionals. Al llindar de l'establiment, els pastissers treballen frenèticament per no deixar ningú desatès. Les seves mans es mouen amb agilitat entre els pastissos curosament disposats en files i columnes sobre la planxa. Mentrestant, els clients conversen animadament mentre esperen torn. 


Forns, fruiteries, peixateries, carnisseries, merceries, drogueries i altres establiments de barri són llocs de trobada on hi ha temps per a les converses i per fomentar les relacions socials. Són l'ànima de les ciutats i dels pobles, promovent la vitalitat dels espais urbans i contribuint al seu desenvolupament econòmic i social.  


“ Les petites empreses representen el 90% de les empreses

i el 50% de l'ocupació a escala global

 Banc Mundial


Pastisseria de Jericó (Palestina)
Pastisser de Jericó (Palestina)

Els comerços locals afavoreixen l’economia, la cultura i la cohesió, contribuint a la construcció de comunitats més fortes i fomentant les relacions socials més properes. D’altra banda, els petits comerços són més propensos a donar suport i a implicar-se en iniciatives comunitàries, reforçant el sentit de pertinença i contribuint al benestar general de la comunitat. Els diners gastats en el comerç local tendeixen a reinvertir-se en la mateixa comunitat. 


“ Per cada 100 euros gastats en negocis locals, 68 romanen al barri;

els grans magatzems i les multinacionals només n’aporten 43

 Banc Mundial


Tot i els beneficis, també hi ha desafiaments associats al petit comerç. Alguns productes poden no estar disponibles o els preus poden ser més alts en comparació amb els productes produïts en massa i distribuïts globalment. Exercir un consum responsable vol dir saber trobar l’equilibri entre les grans superfícies i els petits comerços de barri. La coexistència entre tots dos models comercials —les grans superfícies i el comerç local— poden ser beneficioses per al benestar econòmic i social d’una comunitat.  


Mercat de la Boqueria | Martijn Vonk

El mercat de la Boqueria és el més antic dels mercats municipals de Barcelona, i també el més visitat pels turistes. Va ser inaugurat oficialment el 19 de març de 1840, dia de Sant Josep, però la seva història es remunta a molt més enrere. Ja en el segle XIII, les venedores ambulants i les pageses de la rodalia s’instal·laven en aquest espai per vendre els seus productes fora de les muralles i estalviar-se l’impost d’entrada de mercaderies. Molts venedors i venedores obsequiaven amb una flor els clients que compraven algun producte, i aquest costum va donar lloc als actuals establiments de flors que hi ha a la Rambla. La coberta metàl·lica del mercat es va inaugurar el 1914, i va ser coronada amb un arc de ferro que sosté un antic escut de Barcelona fet de vitralls de colors, que ha esdevingut el símbol de l’espai. 

“ Cada mercat és un món en miniatura,
un reflex de les terres d’on provenen els aliments i la gent que els produeix
 Mark Kurlansky



Mercat d'Amman (Jordània)

La Boqueria (Barcelona)

Pastissers de Jericó (Palestina)

Mercat d'Amman (Jordània) 

Potser t'agraden aquestes entrades