Cusco, antiga capital de l'Imperi Inca, va esdevenir una important ciutat colonial després de l'arribada dels espanyols, el 1533, convertint-se en un centre administratiu i religiós del Virregnat del Perú. La seva conquesta va significar una transició no només cultural, sinó també arquitectònica. Els espanyols van aprofitar la infraestructura inca existent, construint esglésies, convents i mansions sobre els sòlids fonaments dels antics palaus i temples, com una metàfora de la imposició cultural espanyola sobre les riques arrels andines.
La conquesta d'Amèrica, iniciada al segle XVI, va permetre als urbanistes portar a la pràctica en un territori verge les idees utòpiques del model grec, construint ciutats d'acord amb el plantejament aristotèlic d'escaquer, és a dir, amb artèries viàries paral·leles i perpendiculars entre si, al voltant d'una plaça major on les capçaleres eren ocupades per l'església, l'Ajuntament i les cases de la gent principal. A Europa, la majoria de les ciutats no es van planificar, i les vies públiques, els carrers i les avingudes acostumaven a escampar-se desorganitzadament per la ciutat.
Potosí, fundada el 1545, és una de les ciutats més emblemàtiques del període colonial a Amèrica Llatina. Situada al peu del Cerro Rico, la seva riquesa mineral, especialment de plata, la va convertir en l'epicentre econòmic de l'Imperi espanyol durant el segle XVI. L'explotació intensiva de les mines va ser possible gràcies al sistema de mita, que va forçar milers d'indígenes a treballar en condicions extremes. Aquest sistema extractiu va generar una desigualtat social profunda, alhora que la plata que s'extreia sostenia l'economia d'Espanya i alimentava el comerç internacional. Potosí és un símbol de l'auge i la decadència del colonialisme extractiu, testimoni de l'esplendor i les contradiccions de l'era colonial.
Carrer inundat (Paraty, Brasil)
Paraty és una ciutat portuària situada a l'estat de Rio de Janeiro, al Brasil. Va ser fundada pels colonitzadors portuguesos l'any 1667 i va ser batejada amb el nom dels indígenes que vivien a la zona. Durant el segle XVIII es va convertir en un important i pròsper centre comercial, gràcies a l'or que s'extreia de la regió de Minas Gerais i que s'embarcava i s'enviava a Portugal. Al segle XIX, l'or es va esgoar i l'economia de Paraty va passar a dependre del comerç de sucre i cafè. Durant uns anys la ciutat encara va continuar sent un port important per a l'exportació d'aquests productes a Europa i altres parts del món, però, inevitablement, va acabar entrant en declivi.
Port (Cape Town, República de Sud-àfrica)
L'arribada del navegant neerlandès Jan van Riebeeck a les costes del sud del continent, el 6 d'abril de 1652, va significar l'establiment del primer assentament europeu a l'Àfrica subsahariana: Ciutat del Cap. Situada en una gran badia, es va desenvolupar originalment com un punt de proveïment per als vaixells de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals que viatjaven a l'Àfrica Oriental, l'Índia i l'Àsia, més de dos-cents anys abans de l'obertura del canal de Suez. Ràpidament, la ciutat va superar el seu propòsit original convertint-se en el centre econòmic i cultural de la Colònia del Cap. Fins a la febre de l'or de Witwatersrand i el desenvolupament de Johannesburg, Ciutat del Cap era la ciutat més gran de Sud-àfrica.
Pont (Sydney, Austràlia)
Sydney va ser fundada el 1788 per Arthur Phillip, almirall de la Primera Flota de la Gran Bretanya, i va ser l'assentament de la primera colònia britànica al continent. Els primers colons eren majoritàriament condemnats i soldats, que van haver de lluitar per sobreviure a les dures condicions del territori. Amb el temps, s'hi van establir colons lliures i la colònia va prosperar. Al segle XIX i durant la primera meitat del segle XX, Sydney es va convertir en un important centre comercial i industrial i va experimentar una gran expansió i desenvolupament. Durant aquesta època es van construir nombrosos edificis públics i monuments, com el pont del port, inaugurat el 1932 i considerat una obra mestra de l'arquitectura.
Lincoln Memorial (Washington, USA)
Washington D.C. fou fundada el 16 juliol del 1790, quan l'emplaçament va ser escollit com a lloc on instal·lar la nova capital dels Estats Units. Durant el segle XIX la ciutat es va expandir i s'hi van construir molts dels seus llocs més representatius com la Casa Blanca, l'edifici del Capitoli o el Lincoln Memorial, un monument en honor a Abraham Lincoln, que va presidir la nació des del 1861 fins al 1865. Una altra construcció emblemàtica de la ciutat és el Monument a Washington, construït el 1884 en honor a George Washington, el primer president dels Estats Units i líder de l'exèrcit continental durant la Guerra d'Independència de la nació. El monument està fet de marbre i granit, i fa 169 metres d'alçada, el que el converteix en l'estructura de pedra més alta del món. Washington ha estat protagonista en molts esdeveniments i moviments importants al llarg de la història de la nació nord-americana, i avui és una de les ciutats més poderoses i influents del món.
Obelisc (Washington, USA)
No obstant això, les noves ciutats no van ser una aportació dels colonitzadors. Moltes civilitzacions autòctones ja havien estat capaces de construir grans i sofisticats nuclis urbans, com la ciutat de Machu Picchu, o "la ciutat perduda dels inques", una antiga ciutadella situada als Andes del Perú. Es creu que va ser construïda al segle XV com a finca reial de l'emperador Pachacuti. La ciutat està situada en una carena muntanyosa sobre la vall d'Urubamba i està formada per terrasses, places i edificis, molts dels quals es van construir amb blocs de pedra tallats amb gran precisió. Es considera una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria, fet pel qual ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO i una de les set meravelles del món.
Machu Picchu (Vall d'Urubamba, Perú)
