Les Invalides (París, França)
A partir del segle XVI, a mesura que les ciutats-estats situades als litorals del Mediterrani començaven a decaure, altres grans capitals es van beneficiar de l'increment del comerç fruit de la colonització d'Amèrica i de l'establiment d'una economia transatlàntica. Cap a finals del segle XVIII, ciutats com Londres, Beijing, Kyoto o París s'havien convertit en les ciutats més pròsperes i poblades del món. Durant el Renaixement, la ciutat estava tancada en si mateixa, i el fet de viure-hi es limitava gairebé exclusivament al que passava dins de les muralles. Els espais públics eren poc comuns, i els espais privats, molt freqüents. El procés d'urbanització del Barroc va ser el motor de la configuració de la ciutat com un tot.
Arc de Triomf (París, França)
Munic és la capital de l'estat de Baviera al sud d'Alemanya. La ciutat va ser fundada durant l'edat mitjana com un petit assentament a la vora del riu Isar. Durant el segle XIV, la ciutat va créixer fins a convertir-se en un rellevant centre comercial. Durant el segle XIX va experimentar una important expansió i desenvolupament industrial, i es va convertir en una referència artística i cultural. La ciutat va ser molt danyada durant la Segona Guerra Mundial, però posteriorment va ser reconstruïda i avui és un centre econòmic de primer ordre on tenen seu algunes de les empreses més poderoses del món.
La Frauenkirche (Munic, Alemanya)
Edimburg és la capital d'Escòcia i una de les ciutats històriques i més emblemàtiques del Regne Unit. A l'Edat del Ferro, Edimburg era un petit fort dalt d'un turó conegut amb el nom de Din Eidyn. Al segle XII, el rei David I d'Escòcia va construir-hi un castell reial i l'assentament va créixer al seu voltant convertint-se en un nucli polític i cultural important. La ciutat va continuar expandint-se i desenvolupant-se durant els segles XIII, XIV i XV, i s'hi van construir molts dels seus llocs emblemàtics com la Royal Mile, la catedral de St. Giles i el palau de Holyrood. Al segle XVIII, Edimburg va experimentar una important expansió i desenvolupament, i es va convertir en el centre de la Il·lustració escocesa. Durant aquest temps, filòsofs, científics i escriptors com David Hume, Adam Smith o Robert Burns van viure a la ciutat.
Universitat d'Edimburg (Edimburg, Escòcia)
Més enllà de les ciutats europees, altres ciutats van agafar volada en aquesta època, com la ciutat xinesa de Beijing, una de les ciutats més antigues del país. La seva història es remunta tres mil anys enrere, quan era un petit assentament a la zona conegut amb el nom de Ji. A partir del segle XV, sota el domini de les dinasties Ming i Qing, la ciutat va experimentar una important expansió i desenvolupament i s'hi van construir molts dels seus llocs emblemàtics com la Ciutat Prohibida o el Temple del Cel, un temple que els emperadors utilitzaven per realitzar-hi cerimònies i pregàries per demanar al cel anys de bones collites. Després de l'establiment de la República Popular de la Xina el 1949, la ciutat es va convertir en la capital del nou govern, i avui és una de les ciutats més modernes i desenvolupades del món.
El Temple del Cel i paisatge nocturn (Beijing, Xina)
Bangkok era una petita comunitat portuària de la desembocadura del riu Chao Phraya, al servei del regne d'Ayutthaya, fins que el 1782 el rei Rama I va construir-hi un palau a la riba est i va fer de la ciutat la seva capital. Una complexa xarxa de canals, anomenats khlong, va donar-li el sobrenom de la Venècia de l'Est, quan tot el transport es feia per l'aigua. Durant els darrers dos-cents la ciutat ha crescut i prosperat fins a esdevenir el centre polític, social i econòmic de Tailàndia, ampliant la seva puixança cap a Indoxina i el Sud-est asiàtic, i convertint-se en una de les ciutats més grans i importants del món.
Palau Reial i transbordador (Bangkok, Tailàndia)
