Oradors al Speakers' Corner (Londres, Anglaterra)
El Speakers' Corner, situat a la cantonada nord-est del Hyde Park de Londres, és un lloc tradicional per a les dissertacions i els debats públics. La tradició es remunta al segle XIX, quan multituds de londinencs es reunien per escoltar discursos sobre una àmplia diversitat de temes; política, religió, qüestions d'interès social... Avui dia, l'indret continua sent un punt d'atracció popular per als parlants i els oients, tot i que els participants s'han tornat més diversos, incloent-hi els predicadors de carrer, els còmics o els artistes ambulants. No obstant això, el Speakers' Corner encara es manté com un símbol del dret a la llibertat d'expressió al Regne Unit, permetent a les persones expressar opinions sense por de ser censurades, això sí, sempre respectant les lleis del país que, entre altres limitacions, no permeten els discursos d'odi.
“ Els drets que no estan basats en el compliment d'un deure són simples privilegis
— Mahatma Gandhi
Oradors al Speakers' Corner (Londres, Anglaterra)
Si les ciutats tenen interès no és perquè hi resideixin moltes persones, sinó pel que hi passa quan hi ha tantes persones juntes. Una ciutat és, per sobre de tot, diversitat. Una diversitat que enriqueix la vida urbana, però que també planteja desafiaments per a la convivència, perquè implica idees contradictòries, interessos conflictius, projectes incompatibles... D'alguna manera, una ciutat activa i vibrant es mou en un equilibri precari no exempt de tensions. Les ciutats reals, vives, dinàmiques també són, inevitablement, escenaris conflictius, espais d'enfrontament. Com es pot impulsar, mantenir o renovar la diversitat urbana de manera que construeixi un element de ciutadania compartida per sobre de les diferències individuals?
“ La veritable convivència s'aconsegueix quan tots podem ser nosaltres mateixos
i respectar els altres pel que són
— Desmond Tutu
La convivència no és fer veure que els conflictes no existeixen, sinó ser capaç de trobar l'equilibri entre la llibertat individual i la responsabilitat col·lectiva. Els assentaments humans, fins i tot en les formes més simples, requereixen acords socials per assegurar aquest equilibri, i de la fragilitat o solidesa d'aquests acords en depèn l'estabilitat necessària per a la convivència. Les ciutats només existeixen plenament en la mesura que aconsegueixen convertir-se en escenaris d'integració de la diversitat: és a dir, d'articular una certa cohesió a partir de les diferències. Segons els estudis, les ciutats amb nivells alts de cohesió social tenen taxes més baixes de criminalitat i millors resultats econòmics. En contrast, en les ciutats poc cohesionades, les desigualtats i els prejudicis són font de tensions i de conflictes constants.
