Venedor ambulant de refrescs (Salta, Argentina)
A l'animada estació d'autobusos de Salta, en Mateo passeja amunt i avall el seu petit carretó ple d'aigües i refrescos. Amb una mà sosté un parell d'ampolles que fa passar a través de les finestretes dels taxis que s'aturen a recollir o deixar passatgers. De tant en tant, algun passatger assedegat li compra una o dues ampolles. D'altres el miren amb simpatia i li desitgen bona sort. També hi ha, és clar, els que fan com si no el veuen i passen de llarg.
El consum d'aigua és una necessitat essencial per als humans. Als països desenvolupats, una persona consumeix uns 5 litres d'aigua diaris en forma d'aliments i begudes, tot i que allà on l'aigua és escassa, les persones s'han acostumat a consumir-ne menys. L'accés a l'aigua per al consum humà no sempre està vinculat directament a la disponibilitat del recurs. Amèrica Llatina posseeix més del 30% de l'aigua a escala mundial i, tot i això, la meitat dels seus habitants —uns 300 milions de persones—, no tenen accés a una aigua de qualitat ni a subministrament periòdic, especialment als suburbis pobres de les grans ciutats.
“ Amèrica Llatina posseeix el 30% de l'aigua,
però la meitat dels seus habitants no té accés a aigua potable
— Nacions Unides
El subministrament i la qualitat de l'aigua a les ciutats són dos elements fonamentals per al desenvolupament sostenible, la salut pública i la qualitat de vida de les persones. A causa de la gran mida de la població, les ciutats consumeixen aigua en una proporció exagerada en relació amb la superfície que ocupen. La seva qualitat depèn de factors com la disponibilitat o de l'eficiència de les infraestructures, i està regulada per estàndards que estableixen normatives estrictes sobre els nivells acceptables de contaminants, garantint que l'aigua que arriba a les llars sigui segura per al consum humà.
“ A Europa, el 98,5% de les mostres d'aigua potable
compleixen els estàndards de qualitat de la Unió Europea
— Agència Europea de Medi Ambient
En moltes ciutats, la ràpida urbanització està exercint una pressió excessiva sobre les fonts de subministrament d'aigua dolça, i la capacitat per abastir la població es veu compromesa. La manca d'accés a l'aigua potable o infraestructures de sanejament, afecta milions de persones en àrees urbanes de tot el món.
“ 2.200 milions de persones no tenen accés a l'aigua gestionada de manera segura,
i més de 4.200 milions no tenen serveis de sanejament adequats.
— Organització Mundial de la Salut (OMS)
Segons els informes de l'ONU, s'estima que el 2050 la demanda mundial d'aigua augmentarà un 30%. Les dades mostren la necessitat de millorar les infraestructures hídriques, introduir tecnologies innovadores, enfortir les regulacions i promoure pràctiques de consum responsable per garantir un subministrament d'aigua fiable i sostenible per a tots els residents urbans. Algunes ciutats pioneres estan adoptant tecnologies avançades de gestió hídrica, com ara la reutilització d'aigües residuals tractades o la implementació de sistemes de captació d'aigua de pluja. Si no s'aborda aquest desafiament de manera integral, les ciutats no seran capaces de garantir la seguretat hídrica a llarg termini.
