El sol es desploma lentament darrere les muntanyes, però l'activitat a la perifèria no s’atura: en un descampat, entre les barraques, un grup de veïns crema una pila de deixalles. El fum s'eleva en espirals cap al cel, impregnant l'aire amb una olor que es barreja amb la resta d'olors de les cuines obertes i de la pol·lució, creant un dels senyals d'identitat característics del barri. Temps enrere, aquest suburbi era l'abocador de la ciutat i solia atraure drapaires i rodamons que buscaven materials reciclables entre els residus. Aquests "buscadors de deixalles" instal·laven els campaments als vessants propers i, de mica en mica, s'hi ha anat establint una comunitat informal. Les condicions de vida són precàries, amb habitatges improvisats i un accés gairebé inexistent als serveis bàsics. En absència d'un sistema de recollida eficaç, cremar les deixalles és la forma de desempallegar-se'n.
