Times Square (Nova York, EUA)
La nit es desplega damunt de Times Square com un calidoscopi de llums brillants. Situada a la cruïlla de Broadway i la Setena Avinguda, la plaça és una important intersecció comercial de Nova York, i és un dels escenaris urbans més visitats del món. Als carrers, milers de fanals distribuïts uniformement formant fileres projecten la seva claror sobre l'asfalt i les voreres. Els rètols lluminosos de colors llampants i animacions intermitents, competeixen per l'atenció dels vianants noctàmbuls. Els gratacels dibuixen patrons il·luminats a les façanes de vidre i eleven majestuosament els seus perfils cap al cel, i al peu dels gratacels, els fars dels automòbils formen rius de llum que serpentegen impacients per les avingudes. L'electricitat flueix sense parar per mantenir aquest escenari de vida nocturna. I cada nova llum que esclata en la foscor és un recordatori que la gran ciutat no dorm mai.
“ La il·luminació dels carrers de les ciutats
consumeix el 19% de l'electricitat a escala mundial
— Agència Internacional d'Energia (AIE)
Passarel·la subterrània (Washington, EUA)
Mentre la ciutat nocturna es mostra en tota la seva esplendor, també planteja interrogants en relació amb la sostenibilitat del seu consum d'energia. La il·luminació dels carrers, la climatització d'habitatges i oficines, el transport, el funcionament de les fàbriques... Les ciutats representen gairebé el 80% del consum mundial d'energia. Tota aquesta energia que alimenta la ciutat prové, en gran manera, de fonts no renovables, fet que augmenta la contribució dels espais urbans al canvi climàtic. Reduir la dependència de combustibles fòssils, implementar fonts d'energia renovable o millorar l'eficiència energètica dels edificis, el transport o les infraestructures, són mesures essencials per reduir la petjada de carboni.
“ Prop del 60% de l'energia que es produeix
es perd o malbarata a causa de processos energètics ineficients
— Agència Internacional d'Energia
En les darreres dècades, les innovacions tecnològiques han permès implementar sistemes intel·ligents de gestió energètica als edificis i espais públics. Algunes ciutats pioneres han aconseguit convertir més del 80% de la seva il·luminació pública a sistemes LED, que són fins a un 50% més eficients en comparació amb els sistemes d'il·luminació convencionals. A la Unió Europea, quatre de cada deu noves construccions compleixen amb els estàndards d'eficiència energètica i sostenibilitat, amb la corresponent disminució de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En els darrers anys, a escala global, el mercat de construcció verda creix un 10% anual. L'aïllament tèrmic dels edificis o l'ús d'energies renovables, entre altres mesures, permeten a les ciutats un grau d'autosuficiència energètica més gran.
Vapor d'aigua als carrers de Nova York (EUA)
A Manhattan, de tant en tant, del subsol n'emanen núvols de vapor blanc. Aquestes fumerades provenen d'una enorme xarxa subterrània de canonades que distribueixen vapor d'aigua a gairebé 2000 edificis i gratacels com l'Empire State Building, que l'utilitzen per als sistemes de calefacció o per subministrar aigua calenta. També s'usa en tasques de neteja, com a les tintoreries o als hospitals, i fins i tot es fa servir per mantenir la humitat a museus com el MoMa, on la temperatura i la humitat de l'ambient són claus per conservar les obres d'art.
