Hores que s'escolen entre semàfors i retrovisors

Garatge vertical de Manhattan (Nova York, EUA)

El sol ja despunta. Un comptable d'ulls tristos surt de la dutxa i amb el palmell de la mà obre un forat al tel del mirall; la superfície justa per afaitar-se en condicions. Els miralls no saben mentir, però el seu ja fa temps que no és capaç de dir-li qui és. Està temptat d'anar a treballar amb bermudes, però s'acaba posant americana i corbata. Com sempre. Tots els dies són iguals. Igual de grisos, igual de tediosos, igual d'avorrits... I mentrestant, els semàfors de la gran ciutat devoren el temps sense deixar rastres. Per monòtones i lentes que transcorren les hores, es fan exageradament curtes quan un pensa que mai més no tornaran a passar...

El transport el vehicle privat és una part integral de la vida urbana. En moltes ciutats, els automòbils continuen sent el mitjà de transport preferit a causa de la comoditat i la percepció de seguretat. Als Estats Units, per exemple, el 85% dels treballadors es desplacen en automòbil, com a conductors o passatgers. A Europa, tot i que l'ús del transport públic és més comú, l'automòbil continua sent el mitjà de transport dominant: segons l'Eurostat, al voltant del 75% de tots els desplaçaments es fan en cotxe.

 El nombre de vehicles privats al món s'ha triplicat des del 1970,
superant els 1.400 milions d'unitats el 2020
— Agència Internacional d'Energia (IEA)

Taxista (Dakar, Senegal)

La congestió és un dels efectes més visibles de l'ús intensiu dels vehicles privats. A les ciutats congestionades, els conductors perden fins a 125 hores a l'any en el trànsit, més enllà del temps de viatge habitual en condicions normals. Això no només suposa una pèrdua de temps, sinó també una pèrdua econòmica de milers de milions d'euros cada any a causa de la disminució de la productivitat i de l'augment dels costos operatius. D'altra banda, el transport consumeix aproximadament el 25% de l'energia mundial, i els vehicles privats representen una fracció significativa d'aquest consum. A més, el consum de combustibles fòssils planteja desafiaments en termes de seguretat energètica, i suposa un increment de les emissions de diòxid de carboni i altres contaminants que agreugen el canvi climàtic i fan irrespirables moltes atmosferes urbanes.

 El transport és responsable de gairebé el 30% de les emissions de CO₂ a la UE.
Els vehicles privats representen al voltant del 60% d'aquestes emissions.
— Agència Europea de Medi Ambient (AEMA)

Els experts estan d'acord que el cotxe, tal com l'hem entès fins ara, ofega els centres urbans i expandeix les ciutats d'una manera insostenible. Algunes ciutats ja han començat a adoptar mesures per minimitzar-ne l'ús, dificultant l'aparcament, limitant la velocitat, implementant peatges, promovent l'ús compartit de vehicles o restringint la circulació. Les ciutats que inverteixen en sistemes de metro i autobusos eficients i d'alta capacitat, han aconseguit reduir sensiblement la congestió i la contaminació. La transició a vehicles elèctrics és una altra mesura que contribueix sensiblement a la reducció de les emissions. El nombre global de vehicles elèctrics va superar els 10 milions el 2020, i s'espera que la xifra continuï creixent a mesura que les polítiques d'incentius i la infraestructura de càrrega millorin. Les inversions en carrils per a bicicletes, en zones de vianants i altres infraestructures per a la mobilitat sostenible, també són mesures que garanteixen bons resultats.


Taxista (Mekele, Etiòpia)
Cotxes estacionats (Miami, EUA)

Potser t'agraden aquestes entrades