Ombres (Istanbul, Turquia)
El marxant fa un cop d'ull a través de la finestreta de l'atrotinat Toyota que el transporta al basar, i observa el carrer ple de mirades tristes que fugen sense saber de què ni cap a on. Milers de vianants s'obren camí a cops de colze entre la multitud, els cotxes circulen temeràriament a tocar de la vorera i als autobusos amb prou feines hi cap una agulla. La ciutat és el fruit de generacions senceres, però cadascú, per insignificant que sembli, hi afegeix el seu propi maó. És sorprenent com, envoltat de tants, algú pot arribar a sentir-se sol. A la gran ciutat la solitud és cruel, despietada i sorollosa, però entre sirenes, clàxons i crits estridents, com és possible que algú l'escolti?
Albaigés O. (2024). Des del balcó de la memòria. Editorial Claret.
“ L'home s'endinsa en la multitud per ofegar el clam del seu propi silenci
— Rabindranath Tagore
Solitud a les escales de l'Òpera (Sydney, Austràlia)
Tot i que sembli una paradoxa, diversos estudis mostren que, a causa de la manca de contacte proper amb amics i familiars o d'espais per socialitzar, els sentiments de tristesa i solitud són més intensos a les àrees urbanes que a les rurals. La manera com els ciutadans es relacionen en entorns urbans frenètics i de vegades hostils fa que els vincles comunitaris siguin menys estrets, i que el risc d'aïllament sigui més gran. De vegades, la soledat és el resultat de factors econòmics i socials, com la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne o la inestabilitat al lloc de feina. Altres vegades, la mobilitat laboral o la migració fa que moltes persones visquin lluny de les seves famílies i de les xarxes de suport. D'altra banda, moltes persones treballen llargues hores en feines estressants que limiten el temps disponible per a les trobades, tot i estar permanentment connectades a través de les xarxes socials.
“ El 40% dels adults a les ciutats grans reporten sentir-se sols amb freqüència,
en comparació del 25% a les àrees rurals
— Urban Institute
La tristesa o la soledat no només tenen un impacte emocional per a les persones, sinó que també tenen conseqüències per a la seva salut física i mental. Segons l'Organització Mundial de la Salut, les persones que se senten soles tenen un 50% més de probabilitats de morir prematurament que les persones amb connexions socials sòlides. La solitud també està vinculada a una incidència més gran de trastorns d'ansietat i depressió. Segons el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA, el 22% dels adults a les àrees urbanes ha estat diagnosticat amb algun tipus de trastorn d'ansietat, en comparació del 16% a les àrees rurals.
