Taller de cigars a Little Havana (Miami, EUA)
Als baixos d’un edifici d’estil colonial, darrere d’una porta de fusta massissa, hi ha un agitat taller de cigars. Davant d’un taulell ple d’eines i caixes, un artesà selecciona, barreja i caragola acuradament les fulles de tabac fins a aconseguir l'equilibri perfecte. Little Havana és un barri de Miami conegut per la seva gran població d'origen cubà. El barri té una llarga història d'immigració que va iniciar-se a principis dels anys seixanta, quan molts cubans van fugir del seu país després de la Revolució i es van establir en aquest districte, on van posar en marxa negocis, institucions culturals i organitzacions comunitàries. El barri és famós per les seves botigues de cigars, però també pels restaurants cubans i una animada vida nocturna. A més a més, Little Havana és un important centre d'activisme polític i social. Des d'aquí, moltes organitzacions i activistes contraris al règim cubà treballen per promoure la democràcia i els drets humans al seu país d'origen.
Població de Little Havana: 76.000 persones
Hispans: 94%
Blancs no hispans: 4%
Afroamericans: 1%
Altres grups ètnics: 1%
Mercat de Chinatown (Nova York, EUA)
Chinatown, al Lower East Side de Manhattan, és un dels barris xinesos més antics i més grans dels Estats Units, i ha estat un centre de la cultura xinesoamericana des del seu establiment. Els primers immigrants xinesos van arribar al país a mitjan segle XIX, principalment per teballar en la construcció del ferrocarril transcontinental i en altres feines mal pagades. A principis del segle XX, molts d’aquests immigrants van establir-se en aquesta zona de la ciutat on van posar en marxa els seus propis restaurants, supermercats i altres petits negocis, creant una comunitat xinesa autosostenible i estable al barri.
Una part important del creixement de les ciutats és impulsat per la immigració. Moltes ciutats, especialment als països desenvolupats, atreuen immigrants d'àrees rurals o d'altres països seduïts per unes millors condicions de vida. Els ingressos dels treballadors i les oportunitats a les àrees urbanes tendeixen a ser millors que a les àrees rurals. La vida urbana també permet accedir a millors serveis bàsics o a una educació de més qualitat. Els immigrants, per la seva banda, aporten noves habilitats, idees o perspectives, i a través de la feina o els negocis representen un valor afegit important per a l'economia local. A més, la immigració també enriqueix el paisatge cultural i la vitalitat de les ciutats, introduint noves tradicions, llenguatges, maneres de vestir, de cuinar o de viure.
“ La Unió Europea acull més de 82 milions de persones nascudes fora de les seves fronteres
—el 16% de la població total—
— Eurostat
No obstant això, en alguns contextos, l'arribada massiva de persones també pot tenir impactes negatius, sobrecarregant els serveis públics, el mercat laboral o el de l'habitatge, i posant a prova els sistemes d'acollida dels països. En alguns casos, també es produeixen tensions entre els nouvinguts i els residents locals a causa de les diferències culturals. Per abordar aquests desafiaments, les ciutats més sensibles implementen polítiques i programes d'educació, capacitació, orientació o assistència destinats a integrar els nouvinguts a la comunitat, amb l'objectiu últim de maximitzar els beneficis per a totes les parts implicades en aquest fenomen global.
Chinatown (Sydney, Austràlia)
Manifestació pel dret d'acollida a Barcelona (El Periódico)
