Taller de cigars a Little Havana (Miami, EUA)
Als baixos d’un edifici d’estil colonial, darrere d’una porta de fusta massissa, hi ha un agitat taller de cigars. Davant d’un taulell ple d’eines i caixes, un artesà selecciona, barreja i caragola acuradament les fulles de tabac, fins a aconseguir l'equilibri perfecte en cada cigar. Little Havana és un barri de Miami conegut per la seva gran població d'origen cubà. El barri té una llarga història d'immigració que va iniciar-se a principis dels anys seixanta, quan molts cubans van fugir del seu país després de la Revolució i es van establir en aquest districte, on van posar en marxa negocis, institucions culturals i organitzacions comunitàries. El barri és famós per les seves botigues de cigars, però també pels restaurants cubans i una animada vida nocturna. A més a més, Little Havana és un important centre d'activisme polític i social. Moltes organitzacions i activistes contraris al règim cubà treballen per promoure la democràcia i els drets humans al seu país d'origen.
Població de Little Havana: 76.000 persones
Hispans: 94%
Blancs no hispans: 4%
Afroamericans: 1%
Altres grups ètnics: 1%
Mercat de Chinatown (Nova York, EUA)
Chinatown, al Lower East Side de Manhattan, és un dels barris xinesos més antics i més grans dels Estats Units, i ha estat un centre de la cultura xinesoamericana des del seu establiment. Els primers immigrants xinesos van arribar al país a mitjan segle XIX, principalment per teballar en la construcció del ferrocarril transcontinental i en altres feines mal pagades. A principis del segle XX, molts d’aquests immigrants van establir-se en aquesta zona de la ciutat, al Lower East Side, on van posar en marxa els seus propis restaurants, supermercats i altres petits negocis, creant una comunitat xinesa autosostenible i estable al barri.
Una part important del creixement de les ciutats és impulsat per la immigració. Moltes ciutats, especialment als països desenvolupats, atreuen immigrants d'àrees rurals o d'altres països seduïts per unes millors condicions de vida. Els ingressos dels treballadors i les oportunitats a les àrees urbanes tendeixen a ser millors que a les àrees rurals. La vida urbana també permet accedir a millors serveis bàsics o a una educació de més qualitat. Els immigrants, per la seva banda, aporten noves habilitats, idees o perspectives, i a través de la feina o els negocis representen un valor afegit important per a l'economia local. A més, la immigració també enriqueix el paisatge cultural i la vitalitat de les ciutats, introduint noves tradicions, llenguatges, maneres de vestir, de cuinar o de viure.
“ La Unió Europea acull més de 82 milions de persones nascudes fora de les seves fronteres
—el 16% de la població total—
— Eurostat
No obstant això, en alguns contextos, l'arribada massiva de persones també pot tenir impactes negatius, sobrecarregant els serveis públics, el mercat laboral o el de l'habitatge, i posant a prova els sistemes d'acollida dels països. En alguns casos, també es produeixen tensions entre els nouvinguts i els residents locals a causa de les diferències culturals. Per abordar aquests desafiaments, les ciutats més sensibles implementen polítiques i programes d'educació, capacitació, orientació o assistència destinats a integrar els nouvinguts a la comunitat, amb l'objectiu últim de maximitzar els beneficis per a totes les parts implicades en aquest fenomen global.
