Fidels a la porta d'una església de Harlem (Nova York, EUA)
Les portes s'obren de cop i el xivarri del carrer s'ofega inevitablement en les veus poderoses de l'orgue i del cor que provenen de l'interior de l'església, amb una força que fins i tot sacseja les parets. Els assistents, dempeus, aplaudeixen rítmicament i alcen les mans al cel, entre crits d`"Amén!" i "Al·leluia!", mentre els primers fidels ja comencen a desfilar. El barri de Harlem, al nord de Manhattan, és conegut per ser un important centre cultural i de negocis afroamericà, sobretot a partir dels anys vint i trenta del segle XX. Avui allotja una comunitat diversa, amb una barreja d'ètnies i de cultures de tot el món, però els seus orígens encara són un fort senyal d'identitat. Per als afroamericans del barri, assistir al culte no és només que una qüestió de fe, també és una manera de mostrar personalitat en una ciutat eclèctica i en transformació constant.
Població de Harlem: 200.000 persones
Afroamericans: 53%
Llatins: 23%
Blancs: 15%
Altres grups ètnics: 9%
Veïns d'orígens diversos fent tertúlia a la plaça del MACBA (Barcelona, Catalunya)
Les ciutats s'han d'entendre com un fenomen viu, íntimament lligat a la cultura, amb qui comparteixen la característica de la complexitat. Qualsevol ciutat és necessàriament diversa pel que fa a les tradicions, les creences, els coneixements, les capacitats tècniques, les activitats professionals o les aspiracions dels seus habitants, i aquesta heterogeneïtat té una gran rellevància a l'hora de definir la seva essència. Malgrat les desigualtats o les tensions inevitables entre grups ètnics, racials, culturals, econòmics o de gènere, és a partir d'aquesta diversitat que les ciutats neixen, creixen i prosperen.
“ Les cultures no es conserven repetint costums,
sinó brindant als seus membres la capacitat de crear alguna cosa nova
— Wendell Pierce
Entendre la diversitat com un lloc de trbada és un factor diferencial per al desenvolupament de qualsevol ciutat. Una diversitat harmònica i equilibrada permet teixir xarxes socials que, tot i ser complexes, afavoreixen l'explosió del talent. Promovent la interacció entre cultures s'impulsa la prosperitat, el dinamisme, el creixement econòmic, la creativitat o la innovació. Per contra, les ciutats excessivament acomodades i tancades en si mateixes, difícilment són capaces d'avançar.
