Carnaval (Venècia, Itàlia)
El Carnaval de Venècia és conegut per les seves màscares i vestits elaborats, així com per les seves desfilades i festes als canals de la ciutat. Té les seves arrels a l'edat mitjana, quan els ciutadans feien servir màscares per ocultar la seva identitat i participar en els esdeveniments des de l'anonimat. Amb el temps, el carnaval es va convertir en una gran celebració i avui és un important atractiu turístic per a la ciutat.
Venècia rep milions de visitants cada any. El turisme és una font important d'ingressos que ha impulsat el creixement de la indústria hotelera i de l'hostaleria. Tot i això, el turisme en massa també ha tingut un impacte negatiu, generant problemes de congestió i de conservació dels espais urbans. L'augment dels preus dels allotjaments i la gentrificació afecten la població local, que de mica en mica es veu obligada a traslladar-se a viure als afores de la ciutat. Inevitablement, les ciutats que només responen als beneficis econòmics immediats, acaben perdent l'essència i es buiden.
“ Les 10 ciutats més visitades del món atrauen conjuntament
més de 130 milions de visitants anuals
— Banc Mundial
Dues dones fan un mos durant el Carnaval (Venècia, Itàlia)
En la majoria de les ciutats, l'economia sol ser diversificada. A les ciutats més grans, la indústria manufacturera o el sector serveis generen milers de llocs de treball i són gairebé sempre les principals fonts d'ingressos. Per contra, altres ciutats depenen de sectors molt específics, com per exemple Venècia, que ho fa del turisme. Tot i que el sector genera ocupació, els beneficis no sempre es distribueixen de manera equitativa, cosa que incrementa el malestar i les desigualtats econòmiques entre els residents.
“ El 2023, el sector del turisme va suposar el 9,1% del PIB global,
un increment del 23,2% respecte a l'any anterior
— Travel Council
Convertir una ciutat en un escenari per a turistes i allunyar-la de la vida quotidiana dels residents és un perill. Les ciutats que depenen d'un únic o d'uns pocs sectors són més vulnerables a recessions econòmiques que les que depenen de sectors més diversificats. D'altra banda, el turisme massiu i les activitats de lleure intensives contribueixen a la degradació ambiental, incloent-hi la sobrecàrrega d'infraestructures i la contaminació. Algunes ciutats pateixen problemes de massificació, cosa que comporta la saturació de serveis, l'augment de costos de vida per als residents i el deteriorament de la qualitat de vida local. És per això que algunes d'aquestes ciutats han implementat mesures per desincentivar les aglomeracions, com la creació d'un impost turístic o la limitació del nombre de visitants en algunes àrees per protegir el patrimoni, tant el cultural com l'ambiental.
Manifestació a Barcelona (Montse Giralt)
A Barcelona, el turisme és una de les principals activitats econòmiques. El fenomen va créixer exponencialment a partir dels Jocs Olímpics del 1992, que van projectar internacionalment la imatge de la ciutat. Amb el temps, la ciutat s'ha consolidat com a destinació global, amb milions de visitants anuals i amb una gran oferta d'allotjaments, restauració i serveis vinculats.
El turisme ha suposat la creació de llocs de treball, ingressos per al sector serveis i la dinamització de la cultura i el comerç, aportant també projecció internacional i inversions en infraestructures. Tot i això, la massificació també ha generat controvèrsies: saturació d'espais públics, especulació immobiliària, augment del preu de l'habitatge, pressió sobre els barris i pèrdua d'identitat local. L'anomenada “turismefòbia” ha aparegut com a reacció a aquest impacte. En aquest context, cal impulsar mesures per promoure un turisme sostenible, diversificat i compatible amb la qualitat de vida dels residents.
Manifestació a Barcelona (Víctor Serri)
Carnaval (Venècia)
Turistes (París)
