Taller (La Valletta, Malta)
L'inici de la revolució industrial i el creixement de la indústria moderna, a finals del segle XVIII, va ser el tret de sortida de la urbanització massiva i del sorgiment de noves grans ciutats, primerament a Europa, i després a altres regions del món. A mesura que les noves oportunitats es generaven, un gran nombre d'immigrants provinents de comunitats rurals s'instal·laven en àrees urbanes, atrets per la demanda creixent de mà d'obra. En aquest context, al llarg del segle XIX sorgeix una nova manera de distribuir l'espai. La població es distribueix formant arcs al voltant del nucli urbà. Al centre hi viuen les elits. A l'arc exterior s'hi concentra la nova mà d'obra immigrant que comparteix l'espai amb les grans i insalubres instal·lacions industrials. Són els barris obrers típics dels extraradis de les grans ciutats, densament poblats, amb escassos serveis, habitatges petits i massificats, sense condicions sanitàries adequades i amb poques condicions d'habitabilitat.
“ El fum de les fàbriques es barreja amb els somnis dels homes,
mentre el ferro i el carbó modelen els seus destins
— Émile Zola
Barcelona, ciutat industrial
Els testimonis que resten d'aquest període a les ciutats, ofereixen una visió inavaluable sobre els canvis que van tenir lloc entre els segles XVIII i XIX. La industrialització de Barcelona va començar el segle XVIII, amb les fàbriques tèxtils, que la convertirien en un dels centres fabrils més importants d'Espanya. Les fàbriques van començar a poblar el paisatge urbà, i amb elles van sorgir les xemeneies, essencials per a la ventilació i el funcionament de les calderes de vapor. A Barcelona n'hi queden prop d'una setantena que recorden el passat industrial de la ciutat, però n'hi havia més de 300.
Amb el temps, el creixement de les ciutats va suposar la millora de les infraestructures, dels sistemes de clavegueram o d'il·luminació, i l'aparició de serveis públics com hospitals, escoles o biblioteques. També van construir-se teatres, cinemes, parcs i àrees de lleure per atendre les necessitats recreatives i d'entreteniment dels nous urbanites. No obstant això, alguns d'aquests desafiaments persisteixen actualment, com les dificultats en la mobilitat, l'escàs habitatge assequible o el desenvolupament urbà sostenible i planificat.
