Les ciutats dels països emergents

Paisatge urbà (Addis Abeba, Etiòpia)

El mercat s'estén en un ampli i polsós descampat on s'instal·len les parades disposades en patrons aparentment caòtics. Alguns venedors despleguen tendals que els proporcionen ombra. D'altres es mantenen a la intempèrie. Les fruites i verdures estan disposades en piles i munts al llarg dels passadissos, conformant un mosaic de colors vius que ho inunda tot. Des que surt el sol fins que se'n va, l'activitat al mercat de Gueye és frenètica. 

El desenvolupament urbà és un fenomen a escala global. Amèrica del Nord i Europa presenten un nivell d'urbanització superior al 70%. Els països en desenvolupament, en canvi, tenen una població urbana inferior a la mitjana mundial, tot i que els seus percentatges de creixement són espectaculars. Des del 1960, el nombre de persones que viuen en ciutats emergents gairebé s'ha duplicat. En l'actualitat, ja n'hi ha més de dues-centes que sobrepassen el milió d'habitants i, fins i tot, n'hi ha una vintena que superen els deu milions de residents. Els experts preveuen que en les dècades vinents el 95% de l'expansió dels terrenys urbans tindrà lloc en aquests països.

 El futur del món resideix a les ciutats emergents,
on el canvi no és una possibilitat, sinó una constant
 Richard Florida

La Plaça Registan al capvespre (Samarcanda, Uzbekistan)

Samarcanda, ubicada a Uzbekistan, és una de les ciutats més antigues i emblemàtiques al cor de l'Àsia Central, coneguda per la seva riquesa històrica com un important enclavament a la Ruta de la Seda. Avui, aquesta ciutat no només en preserva el patrimoni, sinó que està emergint com un centre dinàmic de desenvolupament cultural, turístic i econòmic a la regió. Projectes com la modernització del transport, incloent-hi la línia de tren d'alta velocitat que connecta Samarcanda amb Taixkent i altres ciutats importants, han millorat significativament la seva connectivitat i atractiu. A més, la restauració de monuments icònics com la Plaça Registan i el Mausoleu de Gur-e-Amir, ha incrementat el flux de visitants internacionals. Tot i els desafiaments, com la necessitat d'equilibrar el desenvolupament amb la sostenibilitat, Samarcanda demostra com una ciutat pot emergir combinant el seu llegat històric amb una visió de futur. 

Comuna El Poblado (Medellín, Colòmbia)

Medellín, la segona ciutat més gran de Colòmbia, s'ha consolidat com una de les urbs emergents més destacades de l'Amèrica Llatina. Reconeguda per la seva transformació notable en les darreres dècades, ha passat de ser un epicentre de violència i narcotràfic als anys 80 i 90 a convertir-se en un model global d'innovació, resiliència i desenvolupament urbà, gràcies a la seva aposta per la inversió en infraestructura urbana, com ara transport públic, habitatge i connectivitat. El Metro, el Metrocable i les escales elèctriques en zones desafavorides, ha estat un exemple d'urbanisme inclusiu i sostenible. Tot i que enfronta reptes com la desigualtat social i la contaminació, la seva transformació la consolida com una ciutat emergent, capaç de combinar innovació, inclusió i dinamisme econòmic.

A l'Àfrica, l'heterogeneïtat que caracteritza el continent en tots els seus vessants també s'observa en el creixement de les seves ciutats. L'Àfrica és, segons les Nacions Unides, el continent amb menor percentatge de població urbana. La majoria dels africans mantenen un estil de vida rural, però cada vegada amb més insistència, molts d'ells abandonen el camp per buscar feina a les ciutats. La urbanització és un procés creixent a tot el continent i és més veloç que en altres regions del món. En pocs anys, si es compleixen les previsions, també a l'Àfrica la major part de la població serà majoritàriament urbana.

 Als països en desenvolupament,
el creixement de la població urbana supera el milió de persones setmanalment
— World Economic Forum 



Barri residencial (Walvis Bay, Namíbia)
Antenes (Marràqueix, Marroc)

Potser t'agraden aquestes entrades